Hola a tots. Espere que esta blog ens puga ajudar a tots a mantenir el contacte encara que ens separen molts quilòmetres de distància o ens separe el dia i la nit.
Las preguntas y las respuestas del programa "tengo una pregunta para usted" de anoche no me aportaron nada nuevo, mas y mas de lo mismo. La que si que me sorprendio, me conmovio y me emociono fue la de Izaskun. Aqui teneis el link para quien no lo viera: contrataria para el gobierno a una persona con sindrome de Down? Me gusto el hecho de que realmente la muestra que poblacion que cogen para hacer las preguntas realmente si es representativa de todos y tambien me gusto la respuesta y la manera en que el presidente le hablo a Izaskun. Gracias a cosas como estas creo que la sociedad realmente si va avanzando. Saludos a todos.
Hace casi 6 meses que no habia publicado absolutamente nada en el blog. Ya ni pido disculpas porque seguro que he perdido absolutamente a todos mis lectores. Navegando hoy me he encontrado con estas diez predicciones hechas por gente que en principio hubieramos pensado que tienen credibilidad. Juzgad por vosotros mismos:
1. "El iPod nunca despegará", Alan Sugar, en 2005.
2. "No hay necesidad de tener un ordenador en cada casa", Ken Olsen, fundador de Digital Equipment, en 1977.
3. "Las aspiradoras impulsadas por energía nuclear serán una realidad en diez años", Alex Lewyt, presidente del fabricante de aspiradoras Lewyt, en 1955.
4. "La TV no durará porque la gente se cansará rápido de pasar todas las noches mirando una caja de madera", Darryl Zanuck, productor de la 20th Century Fox, en 1946.
5. "Nunca se fabricará un avión más grande que éste", un ingeniero de Boeing, deslumbrado al ver el Boeing 247, con capacidad para10 pasajeros, en 1933.
6. "Estamos en el umbral del correo vía cohete", Arthur Summerfield, director general de Servicio Postal, en 1959.
7. "Nadie va a necesitar más de 640 Kb de memoria en su ordenador personal", Bill Gates, en 1981.
8. "Los americanos necesitan el teléfono. Nosotros no. Nosotros tenemos mensajeros de sobra", Sir William Preece, director del Post Office británico, en 1878.
9. "El spam estará resuelto en dos años", Bill Gates, en 2004.
10. "Se acabará demostrando que los rayos X son un timo", Lord Kelvin, presidente de la Royal Society, en 1883.
Aquesta es la pregunta que jo m'estic fent des de fa unes dos setmanes en que dos amics meus em van contar el que estava passant a Castalla i mes encara des de que he pogut vore per les diferents pagines web la resposta ciutadana que la tala d'arbres de l'avinguda d'Onil ha produit. I es que el que em dona la impressio de que allo que la gent vol demostrar no es tant el seu descontent en la questio dels arbres sino que el que volen es un altre tipus de democracia a nivell local. M'explique: El primer que vaig fer quan vaig vore la noticia de la tala d'arbres a www.diaridecastalla.es va ser anar a la pagina web de l'ajuntament www.castalla.org per vore quina explicacio donava l'ajuntament (segueix pensant que segur tenen una explicacio). Vaig mirar tots els apartats, pero a no vaig trobar res al respecte. Be, vaig a vore que diuen les pagines web dels partits locals de la oposicio. Vaig entrar a http://bloccastalla.blogspot.com/ i decepcio, tampoc hi havia res, mes decepcio encara perque per l'unic que em va servir es per vore que el cap de llista del partit dimitia per motius professionals, aquesta es l'unica explicacio que mereix la gent que el va votar?? tant ha canviat el seu panorama professional des de fa un any??. Com ja pressuposava, despres de visitar la pagina web del PSOE http://www.psoecastalla.com/ tampoc vaig trobar cap ressenya i/o opinio sobre la tala d'arbres (que supose que en tendran alguna). La veritat es que no em va sorprendre no trobar res en les citades pagines, pero jo em pregunte, com pot ser que en la quantitat de mitjans que hi ha actualment per comunicar-se (ma mare sempre em diu que es molt mes facil i rapid per a mi comunicar-me amb ells des de Nova York ara, del que era per a ella comunicar-se en els meus avis fa 30 anys quan els meus pares se'n van anar a viure a Ibi!!) l'ajuntament i els partits de l'oposicio no ens tenen informats de les coses que es parlen als plenaris o de les actuacions al poble i les seues justificacions. Si mireu a la pagina web del nostre poble vei http://www.onil.es voreu que hi ha un apartat on estan les actes dels plenaris municipals (encara que estan bastant retrasats, almenys la intencio esta ahi). Tant dificil es que aixo es puga fer en la pagina web de l'ajuntament de Castalla? Crec que es un dret que tenim saber que es pensa fer en el nostre poble i en els nostres diners. Es mes crec que tenim dret a que els governants donen explicacions a priori i no fer politica de fets consumats. Lo de la politica de fets consumats en sona un poc com quan erem adolescents i els deiem als nostres pares el diumenge de mati: ahh, ahir per la nit vaig anar als pubs de Biar, sabent que ja no podien fer res per evitar-ho. La democracia al nostre poble ja te quasi 30 anys... no cal que vaja amagant-se. Per altra banda, que fan els politics de la oposicio?? No poden informar del que passa a l'ajuntament, als plenaris? Que es vota? que es debateix? o es que les seues pagines web nomes valen per recolzar i/o felicitar iniciatives ciutadanes a les quals s'aderheixen una vegada ja organitzades simplement per desgastar a qui mana?? Com veeu tot son preguntes pero es que no se les respostes i sobretot no entenc com en un poble com el nostre on nomes vivim unes 10.000 persones, a estes altures de la historia no es pot fer una democracia mes oberta, mes participativa i mes plural, tenint en compte les diverses sensibilitats i explicant que, com i perque. Perque la nostra democracia ja no es una xiqueta i tots ja sabem les regles del joc, crec que un altra manera de fer politica municipal es possible i crec que aquest es el crit que molta gent de Castalla intenta fer sentir.
Mentre faig experiments connecte la camara web de Castalla per curiosetjar un poc i em trobe la processo del corpus en directe. De repent, despres de no vore eixa processo des de fa un xorro d'anys, el meu pensavent s'ha retrotragut mes de 20 anys quan anava a la processo del corpus en m'aguela Pepa, ella i jo sols.
Quan s'acabava, ella em comprava un gelat, el primer de l'any, i entre el gelat, la olor de les flors que es tiraven pel carrer, i la temperatura de principis d'estiu, agarrat a la ma de m'aguela Pepa, jo era felic, molt felic.
This is terrific!! The Heiress is based in a Henry James book called "Washington Square", my park. I love the performace of Olivia de Havilland and of course the casanova's role of Montgomery Clift, but the darkest and more scaring character is the father... Money is another value, just as inteligence or beaty.
Hola a tots!!! Fa mil anys que no escric, pero hui estic fent experiments i tinc temps, aixina que he pensat, ok, hui es el dia. Han passat moltes coses des de que no escric al blog. Si ordene cronologicament (quasi ja no me'n recorde) l'ultima entrada crec que va ser abans de que anes a Valencia al congres de Learning and Memory. Vaig estar en Valencia i en Castalla com la major part de vosaltres ja sabreu. Aixo va ser a mitjan febrer, si exacte, el dia del meu aniversari estava a Castalla.
Des de que vaig tornar he estat treballant, coneixent gent molt interessant (cada volta s'amplia mes el cercle d'amics i/o coneguts), reben visites i disfrutant molt de la ciutat i de la seua gent. En quant a la faena sembla que comenca a donar fruits. Ens han acceptat un article sobre implicacio d'uns receptors de glutamat en la extincio de la por condicionada. Aquest es un treball que vaig fer en el meu company Francisco just al principi d'arribar. En l'article vaig de segon firmant i sera publicat a la revista Cerebral Cortex que no esta gens malament. Almenys ara ja puc demostrar que no he estat a NY perdent el temps. Tambe presentare un poster de la feina que estat fent ultimament al congres de la Society for Neuroscience que sera en Washington del 15 al 19 de novembre. Aquest congres es el mes important del mon en relacio a les neurociences. S'incriuen mes de 40.000 cientifics cada any i es un lloc on s'estableixen molt bones discusions cientifiques i molt, molts contactes tant cientifics com socials. El titol del poster que presentare es: Does the US reactivation trigger a reconsolidation of a CS representation in the LA ? i vos promet en una proxima entrada vos explicare de que va.
Jo, Pablo, Laura i Gabriel el dia de la tesi de Pablo Apart del treball tambe he fet moltes altres coses, sobretot moltes visites. Cronologicament va estar aci Patricia, Xevi i Zoila, Iolanda i la seua amiga Rafi, Maria i Raquel i no se si se m'oblida algu...jejejejeje. Han estat molt be totes estes visites i m'han servit per a redescobrir la ciutat ja que feia molt de temps que no era turista en NY. Tambe he conegut a gent nova molt guai com ara Laura que es una xica asturiana que esta en NY fent la residencia de pediatria, o Carlos que es un psiquiatra de Madrid que va estar aci fent una rotacio externa i que ja ha se n'ha tornat a Madrid. Total que la vida social tambe esta molt moguda. En la gent del laboratori tambe fem moltes coses. La setmana passada vam estar en casa de Josh veent una pelicula dels germans Coen: Big Lebowski. A la gent del lab els encanta disfrassar-se i ens vam disfressar d'algun personatge de la pel. Com podeu vorer un poc freakis si que som... A principi de Maig va ser la tesi del meu amic Pablo i va haber una gran festa en sa casa (crec que vos pose alguna foto d'aquell dia) El dimecres passat va ser la cerimonia de graduacio de NYU i com alguns dels meus amics es graduaven (Francisco, Cinthya, Pablo, Edu, Max) en van convidar al event. Va ser super xulo, ja sabeu que a mi este tipus de rituals i de ceremonies m'agraden molt i la veritat es que alla hauriem de recuperar una mica estes coses, igual no tant exagerat com aci (son impressionants els recursos i la organitzacio que tenen) pero si fer algo. No vos explique mes de la graduacio, mireu les fotos que mirant-les vos podeu fer una idea. Menut rotllo vos he ficat, pero bueno, feia molt temps. No em compromet a ser mes constant en el blog perque al final no ho faig, pero ho intentare.
Edu, jo, Pablo, Gabriel i Francisco en la ceremonia de graduacio de NYU'08
It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.
Yes we can.
It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom.
Yes we can.
It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness.
Yes we can.
It was the call of workers who organized; women who reached for the ballots; a President who chose the moon as our new frontier; and a King who took us to the mountaintop and pointed the way to the Promised Land.
Yes we can to justice and equality.
Yes we can to opportunity and prosperity.
Yes we can heal this nation.
Yes we can repair this world.
Yes we can.
We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change.
We have been told we cannot do this by a chorus of cynics...they will only grow louder and more dissonant ........... We've been asked to pause for a reality check. We've been warned against offering the people of this nation false hope.
But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about hope.
Now the hopes of the little girl who goes to a crumbling school in Dillon are the same as the dreams of the boy who learns on the streets of LA; we will remember that there is something happening in America; that we are not as divided as our politics suggests; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in the American story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea --
Se trata de un credo escrito en los documentos fundacionales que declararon el destino de una nación.
Sí podemos.
Se susurró por abolicionistas y esclavos cuando abrieron el camino hacia la libertad.
Sí podemos.
Fue cantada por los inmigrantes, en su camino desde orillas lejanas y por los pioneros que fueron hacia el oeste luchando contra un implacable desierto.
Sí podemos.
Es el llamamiento de los trabajadores que se organizan; mujeres alcanzaron el derecho al voto; un Presidente que eligio la luna como nuestra nueva frontera, y un Rey que nos llevó a la cima de montaña, y señaló el camino a la Tierra Prometida.
Sí podemos a la justicia y la igualdad.
Sí podemos a las oportunidades y la prosperidad.
Sí podemos sanar esta nación.
Sí podemos reparar este mundo.
Sí podemos.
Sabemos que la batalla que se avecina será larga, pero siempre recuerden que no importa qué obstáculos se interpongan en nuestro camino, nada puede interponerse en el camino de la potencia de millones de voces que piden el cambio.
Se nos ha dicho que no podemos hacer esto por un coro de cínicos ... que sólo creceran gritando mas alto y más disonante ........... Hemos sido llamados a parar para revisar la realidad. Hemos sido advertidos para no ofrecer falsa esperanzas al pueblo de esta nación.
Pero en la insolita historia que es América, no ha habido nunca nada falso acerca de la esperanza.
Ahora las esperanzas de la niña que va a una escuela derruida en Dillon son los mismos que los sueños del niño que aprende en las calles de Los Angeles, vamos a recordar que algo esta pasando en América, que no estamos tan divididos como nuestra políticos sugieren, de que somos un solo pueblo, somos una nación, y juntos, iniciaremos el próximo gran capítulo en la historia de América, con tres palabras que sonarán de costa a costa, de mar a mar brillante --
«Rectal Foreign Bodies: Case Reports and a Comprehensive Review of the World's Literature»
«Chickens Prefer Beautiful Humans» (S. Ghirlanda, L. Jansson, M. Enquist; Stockholm University; 2002) "The animals showed preferences for faces consistent with human sexual preferences"
«Safe and Painless Manipulation of Penile Zipper Entrapment» (Satish Chandra Mishra; Charak Palika Hospital; 2005) "A quick, simple and non-traumatic approach to penile zipper entrapment"
«Pressures Produced When Penguins Poo -- Calculations on Avian Defecation» (V. Breno Meyer-Rochow and J. Gal; International University of Bremen and Lorand Eotvos University of Hungary; 2005) "They get up, move to the edge of the nest, turn around, bend over... and shoot"
Farting as a Defence Against Unspeakable Dread»
Impact of Wet Underwear on Thermoregulatory Responses and Thermal
El dimecres de centra en Nova York es molt impactant. Des de bon mati veus gent en una creu negra en la front.
L'any passat ja em va cridar molt l'atencio: anavem Anna, Marc i jo passejant per midtown i mes del 50% de la gent que anavem creuant-nos portava la creu en la front.
Enguany he descobert que el dimecres de cendra es igual per a tots el cristians, be siguen catolics, protestants, ortodoxes i a que tota la ciutat de Nova York les esglesies estan obertes durant tot el dia i durant tot el dia estan posant cendra repetint sense parar la frase "Remember that you are dust, and to dust you shall return" exactament la mateixa que jo recordava de la meua infantesa "Recuerda, polvo eres y en polvo te convertiras". Crec que no hi ha frase mes certa i a la volta mes tetrica que esta.
Per molt crua que siga la veritat crec que no va malament recordar-la de quant en quant. En la nostra societat tot allo que no ens agrada ho amaguem o traem fora d'on normalment vivim. Les malalties les amaguen en hospitals, els morts els enterrem en cementeris allunyants dels pobles, tot allo que pot crear una minima incomoditat o ens pot allunyar una miqueta de la societat felic, benestant, acomodada i sense patiment (tot aparent) que ens hem creat no es parla perque simplement sembla que d'allo que no es parla no existeix. Pero es una gran mentida, es mes crec que el donar l'esquena a totes estes realitats pot ser font de frustracions, d'un fals sentiment d'inmortalitat i d'impunitat front a la malaltia o al patiment. Per aixo quan alguna d'aquestes situacions arriba (i sempre mes tard o mes prompte ho fa) no sabem com reaccionar o com acceptar-ho.
Crec que aco en la nostra societat es un fenomen relativament nou, ja que a les generacions anteriors a la meua les incomoditats, la fatalitat del desti o la mort les eren mes familiars i per aixo crec que sabem millor com lidiar amb esta part de la vida, perque al cap i a la fi tot allo que no es facil, comodo, bonic, o agradable tambe forma part de la vida.
Cua a la porta de Saint Patrick
Hui en vore tatissima gent fent cua fora de la catedral per a que li recorden que son humans, fragils i que mes tard o mes prompte es moriran, m'ha donat per pensar tot aixo i per tot aixo hem de aprofitar les coses i els moments bons que tenim sempre intentant fer-li la vida mes agradable als demes i a un mateix.
Fa quasi 6 mesos que no escric res al blog. Se que es imperdonable, pero promet que a partir d'ara vaig a intentar estar un poc mes al dia. Quan vaig escriure l'ultim post comencava l'estiu. Ara com podeu vore en el video comenca l'hivern, i enguany aci a Nova York a comencat en forca i en serio. Anire contant-vos que ha sigut de mi en en estos ultims 6 mesos en diferents entrades.
